2011-2012 2008-2009 2002-2004 1995-1997 1992-1994
PROJECTES I INSTAL·LACIONS # PROYECTOS E INSTALACIONES # PROJECTS AND INSTALLATIONS
PROJECTES I INSTAL·LACIONS # PROYECTOS E INSTALACIONES # PROJECTS AND INSTALLATIONS
St 12. 2007-08. Oli damunt llenç, trespeus, focus i filtres de llum. Oleo sobre lienzo, tripode, foco y filtros de luz.Hand painted oil on canvas, trivet, focus and filters of lignt. 200cm X 150cm
St 11. 2007-08. Oli damunt llenç, trespeus, focus i filtres de llum. Oleo sobre lienzo, tripode, foco y filtros de luz. Hand painted oil on canvas, trivet, focus and filters of lignt. 200cm X 150cm
St 10. 2007-08. Oli damunt llenç, trespeus, focus i filtres de llum. Oleo sobre lienzo, tripode, foco y filtros de luz. Hand painted oil on canvas, trivet, focus and filters of lignt. 200cm X 150cm
3 08 2007 125418 A(2007). Fotografia digital damunt paper i suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 118cm X 100cm.
10 01 2007 08 01 42 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
13 02 2007 07 38 12 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
15 02 2007 081004 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
22 01 2007 16 07 32 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
23 02 2007 18 26 06 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
23 02 2007 18 26 30 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
27 02 2007 6 03 48 (2006-2007). Fotografia digital sobre paper en suport d'alumini. Fotografia digital en papel montado sobre aluminio. Digital Photo on paper mounted on aluminium. 42cm X 29,7cm.
St4 (2006). Pintura a l'oli damunt llenç. Pintura al oleo sobre lienzo. Hand painted oil on canvas. 200cm X 200cm.
St3 (2006). Pintura a l'oli damunt llenç. Pintura al oleo sobre lienzo. Hand painted oil on canvas. 200cm X 200cm.
St2 (2006). Pintura a l'oli damunt llenç. Pintura al oleo sobre lienzo. Hand painted oil on canvas. 200cm X 200cm.
St1 (2006). Pintura a l'oli damunt llenç. Pintura al oleo sobre lienzo. Hand painted oil on canvas. 200cm X 200cm.
St7 (2006). Pintura a l'oli damunt llenç. Pintura al oleo sobre lienzo. Hand painted oil on canvas. 100cm X 100cm.
st2 (2006). tècnica mixta damunt llenç. Técnica mixta sobre lienzo. Mixed technique on canvas. 50cm X 50cm.
20060608 (2006). Impressió digital en paper i suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 100cm X 150cm.
20050119 0900 020304 B (2005). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 100cm X 150cm.
26072006dd (2006). Impressió digital damunt paper i suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 100cm X 150cm.
ZONA DEL TEMPS
20060604-0100...
Els mapes del temps consisteixen en un dibuix format per la unió de diferents punts (que representen dades de pressió atmosfèrica) mitjançant línies i que s'anomenen isòbares. També es dibuixen el fronts associats a les depressions, per saber la situació d'aquestes línies s'utilitzen les dades d'estat de temps i tipus de núvols dels observatoris i, sobretot, de les imatges enviades pels satèl·lits meteorològics (satèl·lit Meteosat). També es fan animacions d'imatges de satèl·lit que apareixen en els butlletins televisius, en el qual es veuen els núvols en moviment.
Tot això serveix als meteoròlegs saber la previsió del temps.
La previsió es fa a partir d'un coneixement profund de tots els fenòmens atmosfèrics, els fenòmens per si mateixos a mesura que transcorren van tenint una explicació.
En els treballs agaf fragments d'aquests mapes i els canvii immediatament el significat inicial, realitz una apropiació d'aquestes línies aparentment ordenades i que reflecteixen una situació de més o menys equilibri natural de les coses, com si l'atzar o els orígens dels fenòmens, en aquest cas atmosfèrics, es poguessin controlar. Un vegada tenir o creure tenir el control d'aquestes línies, canvii el sentit de l'orientació originària d'aquestes, adaptant-les a un mon potser més caòtic o aparentment caòtic, a través de la multiplicació d'aquestes línies entre si mateixes i canviant-les de coordenades, així es pot aconseguir una situació perceptiva diferent a l'originari. A diferència de Marcel Duchamp, treball directament el pla bidimensional, el dels mapes, i per tant crec poder eliminar la il·lusió òptica de l'equilibri o al menys del control dels fenòmens.
Els mapes del temps seleccionats porten data i hora del moment i lloc sobre el que s'ha fet l'estudi, aquestes xifres els conserv com a títol de cada treball, però amb la diferència de l'originari de que la realitat a estat transformada, són les mateixes línies, però completament descontextualitzades en l'espai, l'espai bidimensional, el del format del dibuix, s'ha volgut crear una il·lusió a través de la percepció visual dels mapes. Un simulacre de la realitat, o sigui explicar en un lloc i moment determinat "una realitat més real del que és vertaderament real".
L'any 1920, amb " Rotary Glass Platers", Marcel Duchamp obre un període de reflexió sobre les possibilitats de diferents màquines, que tenen la particularitat de crear una situació perceptiva i mental de l'efecte òptic diferent. Amb aquest projecte iniciat amb "nuu davallant una escala", Duchamp, aconseguia eliminar il·lusòriament la profunditat real pròpia de la perspectiva tradicional i creava així una mena d'absorció òptica de l'espai. Poc després seria objecte d'estudi i d'investigació de les escoles més avantguardistes el treball de les possibilitats de la percepció visual de l'efecte moviment. Són temps en que es dinamitzen la producció seriada d'imatges en moviment creades per la fotografia i el cinema, aquest últim tot just acabat de començar. I són el primer pas cap a l'autonomia de l'art i la seva democratització a través de la reproducció (la multicopia) tècnica de la imatge i la conseqüent pèrdua d'esperit i ànima de la imatge única, pròpia de la pintura fins a llavore'ns ("la pèrdua de l'aura" com diria Walter Benjamin en una de les obres més reconegudes).
Uns quaranta anys després, la percepció de les imatges va sofrir una transformació radical, amb l'accés en massa de la societat dels 60's a la televisió, és el que s'entén com a cultura de masses.
...La televisió ha afectat molt més en el que es refereix a la relació directa, discursiva, de les imatges amb el mon real, de la que solia dependre la pintura... (Robert Hughes, The shock of the new. Art and the century of Change, Thames & Hudson. London 1991)
Durant tot el periode de la segona meitat del segle XX, es varen considerar aspectes diferents de la "realitat" amb la aprofundiment cap a estructures de repetició (sistemes serials) i els sistemes de combinació de signes, que obririen el camí de l'obra òptica en totes les seves modalitats (el neoconcretisme, l'art cinètic-lumínic i l'art conceptual) al moviment virtual. És precisament en aquest període que es comença a parlar de "l'art cibernètic" es a dir, la ...col·laboració interdisciplinària entre l'avantguarda artística de les tendències tecnològiques i les ciències contemporànies... ("El arte y el computador" a Del arte objetual al arte de concepto de Simón Marchán Fiz, Ed Akal. Madrid 1974). L'ordinador es converteix en un mitjà i un instrument auxiliar per a la creació d'ordres estètico-artístiques. En aquest període dels 60-70 cal destacar els treballs d'artistes com Wen- Ying Tsai i F.T. Turner amb "Escultura cibernètica" (1968), Computer Technique Group amb " Retorn al quadrat" (1969), W.A. Fetter amb "Gràfica de computador", Georg Nees (1970), Herbert w. Franke amb "Computer Graphics" (1969), entre d'altres.
L'ordinador va poc a poc convertint-se en una eina de producció cultural i es faria molt més freqüent amb l'arribada de l'ordinador personal més accessible per a tothom. Aquest aparell de la " realitat virtual" és converteix en un dels mitjans que millor integra qualitats del nostre moment cultural concret... En la realitat virtual les imatges provenen d'un sistema de simulació espacial... i ... el temps s'estructura a través de la interacció amb l'usuari... També l'ordinador com suport per a la transformació i distribució de la imatge de la "realitat virtual" es a mes d'un mecanisme de interacció que afecte en l'aspecte temporal, un suport per a la manipulació de la imatge i per tant de simulació; ... La simulació és la fragmentació de la simple relació bilateral entre el referent i el signe, de manera que el desplegament de poder i el discerniment de significat es troben atrapats en una relació complexa en el que el signe d'allò real pot procedir o intercambiar-se amb allò pròpiament real... (Sheldon Brown "Arte real / Realidad virtual" a Tecnologías. Multidisciplinariedad y consideraciones actuales en torno a la realidad virtual. Universitat Politècnica de València.)
El treball es desenvolupa en el moment actual, en que els mitjans de comunicació entren en crisi, ens trobam a l'era de la inseguretat informativa, (expressió de Ignacio Ramonet) precisament per la pèrdua de credibilitat de la premsa escrita degut a que són controlats per els poders econòmics i per tant també pels poders polítics. La parcialitat, la falta d'objectivitat i les manipulacions no s'aturen d'augmentar. L'expansió sense precedents d'Internet i el fenomen actual dels blocaires (característic de la cultura web) no fa mes que reforçar la crisi. Ignacio Ramonet en parla en diferents articles, on recorda que molts lectors prefereixen la subjectivitat i la parcialitat assumides dels bloggers a la falsa objectivitat i a la imparcialitat hipòcrita de la gran premsa. Per altre part, la connexió a la galàxia Internet a través dels telèfons-mòvils-multifuncions pot accelerar encara mes aquest moviment. D'aquesta manera la informació es torna més mòbil i més nòmada. Així és possible saber, en tot moment, el que passa en el món. Els desastres mediàtics ens duen a assistir al triomf del periodisme d'especulació i d'espectacle, en detriment del periodisme d'informació.
La guerra del Golf (1991)es pot considerar com el primer antecedent d'un procés de mediatització per part dels grans poders públics d'uns fets polítics de tanta rellevància. Un conflicte que ens va ser mostrat a tots els telespectadors com un gran espectacle de colors i de focs artificials i tan sols i en aparença sense víctimes reals. Jean Baudrillard a aprofundit contínuament en la idea de simulacre, en la idea de fingir el que no se te, es a dir dissimular la realitat, o explicar una realitat més real del que és vertaderament real... Al contrari que la utopia, la simulació parteix del principi d'equivalència, de la negació radical del signe com a valor, parteix del signe com a reversió i eliminació de tota referència. Mentre que la representació intenta absorbir la simulació interpretant-la com a falsa representació, la simulació envolta tot l'edifici de la representació prenent-lo com a simulacre... (Jean Baudrillard; La precessión des simulacres, edit Galilée, 1978) és l'aparença de la imatge, de les mateixes imatges que ens podien mostrar els mitjans, referent a la guerra del golf o d'altres d'avui.
L'artista Peter Halley parteix dels texts de Baudrillard per denunciar el frau de la cultura de simulació, en aquell cas com una crítica el neomodernisme dels 80's.
Els mapes del temps consisteixen en un dibuix format per la unió de diferents punts (que representen dades de pressió atmosfèrica) mitjançant línies i que s'anomenen isòbares. També es dibuixen el fronts associats a les depressions, per saber la situació d'aquestes línies s'utilitzen les dades d'estat de temps i tipus de núvols dels observatoris i, sobretot, de les imatges enviades pels satèl·lits meteorològics (satèl·lit Meteosat). També es fan animacions d'imatges de satèl·lit que apareixen en els butlletins televisius, en el qual es veuen els núvols en moviment.
Tot això serveix als meteoròlegs saber la previsió del temps.
La previsió es fa a partir d'un coneixement profund de tots els fenòmens atmosfèrics, els fenòmens per si mateixos a mesura que transcorren van tenint una explicació.
En els treballs agaf fragments d'aquests mapes i els canvii immediatament el significat inicial, realitz una apropiació d'aquestes línies aparentment ordenades i que reflecteixen una situació de més o menys equilibri natural de les coses, com si l'atzar o els orígens dels fenòmens, en aquest cas atmosfèrics, es poguessin controlar. Un vegada tenir o creure tenir el control d'aquestes línies, canvii el sentit de l'orientació originària d'aquestes, adaptant-les a un mon potser més caòtic o aparentment caòtic, a través de la multiplicació d'aquestes línies entre si mateixes i canviant-les de coordenades, així es pot aconseguir una situació perceptiva diferent a l'originari. A diferència de Marcel Duchamp, treball directament el pla bidimensional, el dels mapes, i per tant crec poder eliminar la il·lusió òptica de l'equilibri o al menys del control dels fenòmens.
Els mapes del temps seleccionats porten data i hora del moment i lloc sobre el que s'ha fet l'estudi, aquestes xifres els conserv com a títol de cada treball, però amb la diferència de l'originari de que la realitat a estat transformada, són les mateixes línies, però completament descontextualitzades en l'espai, l'espai bidimensional, el del format del dibuix, s'ha volgut crear una il·lusió a través de la percepció visual dels mapes. Un simulacre de la realitat, o sigui explicar en un lloc i moment determinat "una realitat més real del que és vertaderament real".
L'any 1920, amb " Rotary Glass Platers", Marcel Duchamp obre un període de reflexió sobre les possibilitats de diferents màquines, que tenen la particularitat de crear una situació perceptiva i mental de l'efecte òptic diferent. Amb aquest projecte iniciat amb "nuu davallant una escala", Duchamp, aconseguia eliminar il·lusòriament la profunditat real pròpia de la perspectiva tradicional i creava així una mena d'absorció òptica de l'espai. Poc després seria objecte d'estudi i d'investigació de les escoles més avantguardistes el treball de les possibilitats de la percepció visual de l'efecte moviment. Són temps en que es dinamitzen la producció seriada d'imatges en moviment creades per la fotografia i el cinema, aquest últim tot just acabat de començar. I són el primer pas cap a l'autonomia de l'art i la seva democratització a través de la reproducció (la multicopia) tècnica de la imatge i la conseqüent pèrdua d'esperit i ànima de la imatge única, pròpia de la pintura fins a llavore'ns ("la pèrdua de l'aura" com diria Walter Benjamin en una de les obres més reconegudes).
Uns quaranta anys després, la percepció de les imatges va sofrir una transformació radical, amb l'accés en massa de la societat dels 60's a la televisió, és el que s'entén com a cultura de masses.
...La televisió ha afectat molt més en el que es refereix a la relació directa, discursiva, de les imatges amb el mon real, de la que solia dependre la pintura... (Robert Hughes, The shock of the new. Art and the century of Change, Thames & Hudson. London 1991)
Durant tot el periode de la segona meitat del segle XX, es varen considerar aspectes diferents de la "realitat" amb la aprofundiment cap a estructures de repetició (sistemes serials) i els sistemes de combinació de signes, que obririen el camí de l'obra òptica en totes les seves modalitats (el neoconcretisme, l'art cinètic-lumínic i l'art conceptual) al moviment virtual. És precisament en aquest període que es comença a parlar de "l'art cibernètic" es a dir, la ...col·laboració interdisciplinària entre l'avantguarda artística de les tendències tecnològiques i les ciències contemporànies... ("El arte y el computador" a Del arte objetual al arte de concepto de Simón Marchán Fiz, Ed Akal. Madrid 1974). L'ordinador es converteix en un mitjà i un instrument auxiliar per a la creació d'ordres estètico-artístiques. En aquest període dels 60-70 cal destacar els treballs d'artistes com Wen- Ying Tsai i F.T. Turner amb "Escultura cibernètica" (1968), Computer Technique Group amb " Retorn al quadrat" (1969), W.A. Fetter amb "Gràfica de computador", Georg Nees (1970), Herbert w. Franke amb "Computer Graphics" (1969), entre d'altres.
L'ordinador va poc a poc convertint-se en una eina de producció cultural i es faria molt més freqüent amb l'arribada de l'ordinador personal més accessible per a tothom. Aquest aparell de la " realitat virtual" és converteix en un dels mitjans que millor integra qualitats del nostre moment cultural concret... En la realitat virtual les imatges provenen d'un sistema de simulació espacial... i ... el temps s'estructura a través de la interacció amb l'usuari... També l'ordinador com suport per a la transformació i distribució de la imatge de la "realitat virtual" es a mes d'un mecanisme de interacció que afecte en l'aspecte temporal, un suport per a la manipulació de la imatge i per tant de simulació; ... La simulació és la fragmentació de la simple relació bilateral entre el referent i el signe, de manera que el desplegament de poder i el discerniment de significat es troben atrapats en una relació complexa en el que el signe d'allò real pot procedir o intercambiar-se amb allò pròpiament real... (Sheldon Brown "Arte real / Realidad virtual" a Tecnologías. Multidisciplinariedad y consideraciones actuales en torno a la realidad virtual. Universitat Politècnica de València.)
El treball es desenvolupa en el moment actual, en que els mitjans de comunicació entren en crisi, ens trobam a l'era de la inseguretat informativa, (expressió de Ignacio Ramonet) precisament per la pèrdua de credibilitat de la premsa escrita degut a que són controlats per els poders econòmics i per tant també pels poders polítics. La parcialitat, la falta d'objectivitat i les manipulacions no s'aturen d'augmentar. L'expansió sense precedents d'Internet i el fenomen actual dels blocaires (característic de la cultura web) no fa mes que reforçar la crisi. Ignacio Ramonet en parla en diferents articles, on recorda que molts lectors prefereixen la subjectivitat i la parcialitat assumides dels bloggers a la falsa objectivitat i a la imparcialitat hipòcrita de la gran premsa. Per altre part, la connexió a la galàxia Internet a través dels telèfons-mòvils-multifuncions pot accelerar encara mes aquest moviment. D'aquesta manera la informació es torna més mòbil i més nòmada. Així és possible saber, en tot moment, el que passa en el món. Els desastres mediàtics ens duen a assistir al triomf del periodisme d'especulació i d'espectacle, en detriment del periodisme d'informació.
La guerra del Golf (1991)es pot considerar com el primer antecedent d'un procés de mediatització per part dels grans poders públics d'uns fets polítics de tanta rellevància. Un conflicte que ens va ser mostrat a tots els telespectadors com un gran espectacle de colors i de focs artificials i tan sols i en aparença sense víctimes reals. Jean Baudrillard a aprofundit contínuament en la idea de simulacre, en la idea de fingir el que no se te, es a dir dissimular la realitat, o explicar una realitat més real del que és vertaderament real... Al contrari que la utopia, la simulació parteix del principi d'equivalència, de la negació radical del signe com a valor, parteix del signe com a reversió i eliminació de tota referència. Mentre que la representació intenta absorbir la simulació interpretant-la com a falsa representació, la simulació envolta tot l'edifici de la representació prenent-lo com a simulacre... (Jean Baudrillard; La precessión des simulacres, edit Galilée, 1978) és l'aparença de la imatge, de les mateixes imatges que ens podien mostrar els mitjans, referent a la guerra del golf o d'altres d'avui.
L'artista Peter Halley parteix dels texts de Baudrillard per denunciar el frau de la cultura de simulació, en aquell cas com una crítica el neomodernisme dels 80's.
010805 050805 110805 200805
"Isobàric" és un projecte
que vol incidir en la idea de registre o document d'un fet passat en
un moment. El "dos de maig" de Goya entre d'altres
exemples, també ha complert amb el temps aquesta funció.
Isobàric es el registre del moviment de les pressions atmosfèriques en un espai determinat. A més a més aquests succeeixen també en un moment determinat, d'aquí el títol de cada treball. El motiu anunciat al títol fà referència a la crònica social mundial del moment de la data. La pressió atmosfèrica al mateix temps que succeeixen sers esdeveniments de tipus social o polític dins la societat.
Isobàric es el registre del moviment de les pressions atmosfèriques en un espai determinat. A més a més aquests succeeixen també en un moment determinat, d'aquí el títol de cada treball. El motiu anunciat al títol fà referència a la crònica social mundial del moment de la data. La pressió atmosfèrica al mateix temps que succeeixen sers esdeveniments de tipus social o polític dins la societat.
Bi-topografia
Elements extrets de la natura, de la
civilització o d'un món il·lusori posats en un mateix primer plà
de presentació.
És preferible incidir en el món que prové del subconscient i que a mesura que va prenent forma es van interceptant les "coses" que són identificatives de la realitat.
Una línia és multiplicada per un nombre indefinit d'altres línies o clonades per si mateixes.
Cal profunditzar també en aquesta idea de clonació des d'un punt de vista conceptual (i en paral·lel a la ciència)
El producte final pot ser confús, els processos de consecució d'aquest, pot haver alterat el primer objectiu. El procés o cada una de les parts d'aquest procés cercaven una aproximació a la realitat de la qual l'art sempre ha estat l'aparell de transmissió més important per la seva revelació. Per si mateix (l'art) realitat.
Tot comença a l'atzar i el final també és atzar. De totes maneres és impossible fer un pronostic amb tota seguretat del futur immediat.
El producte final no és més que una aproximació, una especulació, un procés simulàcric.
El simulacre és també realitat, vivim de possibles especulacions del, pel futur.
És preferible incidir en el món que prové del subconscient i que a mesura que va prenent forma es van interceptant les "coses" que són identificatives de la realitat.
Una línia és multiplicada per un nombre indefinit d'altres línies o clonades per si mateixes.
Cal profunditzar també en aquesta idea de clonació des d'un punt de vista conceptual (i en paral·lel a la ciència)
El producte final pot ser confús, els processos de consecució d'aquest, pot haver alterat el primer objectiu. El procés o cada una de les parts d'aquest procés cercaven una aproximació a la realitat de la qual l'art sempre ha estat l'aparell de transmissió més important per la seva revelació. Per si mateix (l'art) realitat.
Tot comença a l'atzar i el final també és atzar. De totes maneres és impossible fer un pronostic amb tota seguretat del futur immediat.
El producte final no és més que una aproximació, una especulació, un procés simulàcric.
El simulacre és també realitat, vivim de possibles especulacions del, pel futur.
20050214 1730 1530 12 vídeo animació (detall). Vídeo animación (detall)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada