st1 (Homenatge a John Zorn)(2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 150cm X 150cm.
st2 (Homenatge a John Zorn)(2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 150cm X 150cm.
st3 (Homenatge a John Zorn)(2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini . Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 150cm X 150cm.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 peces de 60 X 42cm c/u). Permanent i oli sobre paper.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 piezas de 60 X 42cm c/u). Permanente y oleo sobre papel.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 pieces of 60 X 42cm ea). Permanent pen and oil on paper.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 peces de 60 X 42cm c/u). Permanent i oli sobre paper.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 piezas de 60 X 42cm c/u). Permanente y oleo sobre papel.
Punk. 2009-2013. 220 X 250cm (20 pieces of 60 X 42cm ea). Permanent pen and oil on paper.
Punk1. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk1. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk1. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk20. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk20. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk20. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk2. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk2. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk2. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk3. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk3. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk3. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk4. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk4. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk4. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk5. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk5. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk5. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk6. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk6. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk6. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk7. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk7. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk7. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk8. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk8. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk8. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk9. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk9. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk9. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk10. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk10. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk10. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk11. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk11. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk11. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk12. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk12. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk12. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk13. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk13. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk13. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punkx. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punkx. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punkx. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punkxx. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punkxx. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punkxx. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk14. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk14. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk14. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk15. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk15. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk15. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk16. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk16. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk16. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk17. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk17. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk17. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk18. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk18. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk18. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk19. 2009. 60 X 42cm c/u (20 peces). Permanent i oli sobre paper. Punk19. 2009. 60 X 42cm c/u (20 piezas). Permanente y oleo sobre papel. Punk19. 2009. 60 X 42cm ea (20 pieces). Permanent pen and oil on paper.
Punk -text en català-
_________________________________________________________________
Els dibuixos, que aquí es presenten, es conformen a partir de línies que es creuen a mena de xarxa reticulada sense cap uniformitat aparent, ritmes lineals que es repeteixen i que tenen continuïtat visual més enllà dels límits del propi format del suport, el paper. El trencament d'aquesta continuïtat no és clarament visible. les imatges -indistintament de que es pugui reconèixer un escenari més o manco real a través de figures o objectes, o simplement siguin gargots que pareixen anar d'un lloc a un altre de l'espai del paper-, sempre funcionen com una part, com un fragment d'una "cosa" més àmplia. El dibuix té la particularitat de voler expandir-se més enllà dels seus límits.
Un element fonamental d’acoblament de plans i línies unes amb les altres, a l'hora de enllaçar-se amb altres dibuixos realitzats de forma independent, és utilitzar l'atzar com a procediment per ocupar l'espai visible i l'espai aparent o imaginari, que tendria continuïtat en un espai més gran.
L'atzar funciona com una resposta formal a la perfecció, com podria ser la perfecció digital o la superficialitat de tot el procés del disseny, al qual no segueix. Les incorreccions , els errors voluntaris, la manca aparent de normes en la distribució en l'atzar de línies i la falta a vegades d'equilibri entre els elements resultants en el dibuix, fan de la representació una unitat de codis que posseeixen certes similituds entre elles.
Aquí es parla de la casualitat. En usar la impovisació en el dibuix a mà les formes predictibles mai són iguals. La presentació interna (del context espacial-formal) en el significat de les formes, no està cuidada i simplement es gargotegen els diferents codis.
Les imatges que es reconeixen, provenen dels mitjans de comunicació i són una transformació de la pròpia imatge de reportatge en un conjunt enllaçat de línies, trames i gargots que constitueixen una nova imatge. El dibuix és l'eina que serveix per transformar i descontextualitzar aquestes imatges. La base d'aquest procés és aquest canvi, aquesta transformació.
Allò aparent en la forma és l'objectiu final de tot el procés, aparença a allò caòtic, confrontat, irracional, alterat, cru, descuidat... es tracte d'un acte de simulació des d'una actitud experimental, però preestablerta.
Punk -text en català-
_________________________________________________________________
El
"gargot" és per al dibuix allò que per a la música és el "renou".
El
renou com el gargot han estat un recurs emprat des de les cultures
primitives com a part d'una simbologia espiritual, arribant fins als
nostres dies, en els àmbits més arraconats de la cultura suburbana.
Els dibuixos, que aquí es presenten, es conformen a partir de línies que es creuen a mena de xarxa reticulada sense cap uniformitat aparent, ritmes lineals que es repeteixen i que tenen continuïtat visual més enllà dels límits del propi format del suport, el paper. El trencament d'aquesta continuïtat no és clarament visible. les imatges -indistintament de que es pugui reconèixer un escenari més o manco real a través de figures o objectes, o simplement siguin gargots que pareixen anar d'un lloc a un altre de l'espai del paper-, sempre funcionen com una part, com un fragment d'una "cosa" més àmplia. El dibuix té la particularitat de voler expandir-se més enllà dels seus límits.
Un element fonamental d’acoblament de plans i línies unes amb les altres, a l'hora de enllaçar-se amb altres dibuixos realitzats de forma independent, és utilitzar l'atzar com a procediment per ocupar l'espai visible i l'espai aparent o imaginari, que tendria continuïtat en un espai més gran.
L'atzar funciona com una resposta formal a la perfecció, com podria ser la perfecció digital o la superficialitat de tot el procés del disseny, al qual no segueix. Les incorreccions , els errors voluntaris, la manca aparent de normes en la distribució en l'atzar de línies i la falta a vegades d'equilibri entre els elements resultants en el dibuix, fan de la representació una unitat de codis que posseeixen certes similituds entre elles.
Aquí es parla de la casualitat. En usar la impovisació en el dibuix a mà les formes predictibles mai són iguals. La presentació interna (del context espacial-formal) en el significat de les formes, no està cuidada i simplement es gargotegen els diferents codis.
Les imatges que es reconeixen, provenen dels mitjans de comunicació i són una transformació de la pròpia imatge de reportatge en un conjunt enllaçat de línies, trames i gargots que constitueixen una nova imatge. El dibuix és l'eina que serveix per transformar i descontextualitzar aquestes imatges. La base d'aquest procés és aquest canvi, aquesta transformació.
Allò aparent en la forma és l'objectiu final de tot el procés, aparença a allò caòtic, confrontat, irracional, alterat, cru, descuidat... es tracte d'un acte de simulació des d'una actitud experimental, però preestablerta.
Punk -texto en castellano-
________________________________________________________________________
El
"garabato" es para el dibujo lo que para la música es el "ruido".
El ruido como el garabato han sido un recurso utilizado desde culturas primitivas como parte de una simbología espiritual, llegando a nuestros días visibles en los ámbitos más recónditos de la cultura suburbana.
El ruido como el garabato han sido un recurso utilizado desde culturas primitivas como parte de una simbología espiritual, llegando a nuestros días visibles en los ámbitos más recónditos de la cultura suburbana.
Los dibujos se conforman a partir de líneas que se cruzan a modo de red reticulada sin ninguna uniformidad aparente, ritmos lineales que se repiten y que tienen continuidad visual más allá de los límites del propio formato del soporte, el papel. La rotura de esta continuidad no es claramente visible. Las imágenes, -indistintamente de que se pueda reconocer un escenario más o menos real a través de figuras u objetos o simplemente sean garabatos que parecen ir de un lugar a otro del espacio del papel-, siempre funcionan como una parte, como un fragmento de una "cosa" más amplia. El dibujo tiene la particularidad de querer expandirse más allá de sus límites.
Un elemento fundamental de ensamblaje de planos y líneas unas con otras, a la hora de enlazarse con otros dibujos realizados de forma independiente, es utilizar el azar como procedimiento para ocupar el espacio visible y el espacio aparente o imaginario, que tendría continuidad en un espacio más grande.
El
azar funciona como una respuesta formal a la perfección, como podría
ser la perfección digital o la superficialidad de todo el proceso del
diseño, al que no sigue. Las incorrecciones, los errores voluntarios, la
falta aparente de normas en la distribución en el azar de líneas y la
pérdida a veces de equilibrio entre los elementos resultantes en el
dibujo, hacen de la representación una unidad de códigos que poseen
ciertas similitudes entre ellas.
Aquí
se habla de la casualidad. Al usar la improvisación en el dibujo a mano
las formas predecibles nunca son iguales. La presentación interna (del
contexto espacial-formal) en el significado de las formas no está
cuidada y simplemente se garabatean los diferentes códigos.
Las
imágenes que se reconocen provienen de los medios de comunicación y son
una transformación de la propia imagen de reportaje en un conjunto
enlazado de líneas, tramas y garabatos que constituyen una nueva imagen.
El dibujo es la herramienta que sirve para transformar y
descontextualizar estas imágenes. La base de este proceso es este
cambio, esta transformación.
Lo
aparente en la forma es el objetivo final de todo el proceso,
apariencia a lo caótico, enfrentado, irracional, alterado, crudo,
descuidado ... se trata de un acto de simulación desde una actitud
experimental aunque preestablecida.
# ZONA PÚBLICA 2 #
Zona Pública 2 (2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini. Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 4A2 42X60cm c/u. 4A2 42X60cm each one.
Zona Pública 2 (2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini. Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 4A2 42X60cm c/u. 4A2 42X60cm each one.
Zona Pública 2 (2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini. Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 4A2 42X60cm c/u. 4A2 42X60cm each one.
Zona Pública 2 (2009). Impressió digital sobre paper en suport d'alumini. Impresión digital en papel montado sobre aluminio. Digital print on paper mounted on aluminium. 4A2 42X60cm c/u. 4A2 42X60cm each one.
ZONA
PÚBLICA 2 -text en català-
Els espais jurídica i políticament delimitats moltes vegades no responen als espais reals, sinó a limitacions imposades per l'home en l'espai, de manera artificial. En el treball que present, aquest aspecte es fa evident en allò que es refereix a parcs o reserves suposadament naturals. D'aquí això del concepte d'aparença en la idea de mapa cartogràfic. Descriure allò que es troba dins de i fora dels límits d'una reserva i que és el mateix. És la continuació d'allò que és natural sense o poca intervenció d'allò polític. És un tema que es relaciona també amb les fronteres polítiques dels estats, províncies, regions i qualsevol límit administratiu, que sovint no han respectat la pròpia dinàmica i necessitats dels grups socials, culturals i de les persones.
Els espais jurídica i políticament delimitats moltes vegades no responen als espais reals, sinó a limitacions imposades per l'home en l'espai, de manera artificial. En el treball que present, aquest aspecte es fa evident en allò que es refereix a parcs o reserves suposadament naturals. D'aquí això del concepte d'aparença en la idea de mapa cartogràfic. Descriure allò que es troba dins de i fora dels límits d'una reserva i que és el mateix. És la continuació d'allò que és natural sense o poca intervenció d'allò polític. És un tema que es relaciona també amb les fronteres polítiques dels estats, províncies, regions i qualsevol límit administratiu, que sovint no han respectat la pròpia dinàmica i necessitats dels grups socials, culturals i de les persones.
El treball qüestiona la continuïtat dels límits geogràfics naturals de l'illa, reserva o parc des d'una perspectiva de recepció o millor dit de percepció d'aquests límits a partir de la informació donada pels mapes o qualsevol altre tipus d'informació des del "poder".
La imatge mostra la destrucció d'aquesta continuïtat natural de vista aèria i la presenta en una altra dimensió aparentment més real.
Perquè sembla que es qüestiona el mapa? En realitat no es qüestiona sinó que s'emporta el context humà, és a dir al de les vivències dels individus i col·lectius humans que viuen reclosos dins dels límits. Com afecta a nivell de societat el fet de formar part d'aquest espai tan marcat per unes característiques geogràfiques tan evidents. Com afecta aquesta línia gairebé infranquejable a les experiències humanes, tant autòctona com forana, tant en els autòctons que viuen en l'exterior d'aquests límits com en els forans que viuen en l'interior dels límits.
Les imatges a part de trencar aquesta continuïtat de la "línia" també intenten trencar amb la continuïtat de la "informació" com el fet d'estar reclosos en aquesta delimitació tan pronunciada i que aïlla al subjecte al fet d'accedir a tot allò que hi ha més enllà. Trencar el text, trencar la desinformació...
La distància, l'aïllament, l'exili virtual?, frontera cultural?, frontera social? Frontera econòmica? Reserva!
L'illa com a espai geogràficament delimitat, quan es descompon i es col·loca en línia (irregular) horitzontal, serveix per reticular, donar constància de la superació del límit, quan travessa l'espai bidimensional del suport en ambdós costats s'expandeix, s'estén mes cap a allà dels seus vores.
Els text, paraules o lletres, que porta algun fragment del treball, perd continuïtat, no té principi ni final (direcció|adreça impossible). I en altres casos es crea una retícula on la continuïtat és mes àmplia i per tant també es perd aquesta relació de principi-final.
A la demarcació geogràfica del contorn extern de l'illa, de la reserva o qualsevol topografia delimitada per mapes, no hi ha un punt de partida i per tant tampoc un final clar. És un espai, un pla tancat amb una àrea limitada.
El treball evidentment no serca aquest origen (impossible). Sinó que és una reflexió sobre la idea d'illa, reserva o parc com a lloc possiblement limitat de sortida i d'entrada, no solament en mobilitat humana-social i cultural entre d'altres, sinó sobretot de mobilitat "informativa". D'aparença "informativa".
El projecte consta d'imatges principalment dibuixos originals o reproduïts en diferents tècniques mecàniques, que són transformats, dibuixos, imatges que en si mateix perden la seva continuïtat i creen un altre, d'altres que la seva a-continuïtat està mes cap allà dels límits del propi suport. La proposta consisteix en muntar els diferents suports seguint aquesta idea d'aconseguir una nova continuïtat de reflexió. Segons l'espai on es realitzi la mostra, el muntatge seguirà unes pautes d'adaptació a l'espai.
Característiques Zona
Pública 2
16A2 42X60
c/u
Alumini
dibond + impressió b/n paper mate + capa protectora.
Contorn
d'una costa com a lloc on la terra com a lloc habitat s'uneix amb el
mar i marca la distància relativa respecte altres hàbitats.
En
l'estructura són patents la interrelació i la “comunicació
aparent” entre els diferents signes; línies, contorns i marques.
Davant la
tendència visual a recórrer la direcció de les línies que són
vistes parcialment, ens serveixen per facilitar el recorregut, com
també la continuïtat dels diferents plans de l'espai.
l'estructura
de l'esquerra: Índex (marques) de l'inrevés dels fragments del
dibuix (inventat)del contorn geomòrfic de la costa, fet amb
retolador permanent i ampliat a escala 400% i 300% respectivament de
la seva mida base; 100 X 140mm i 145 X 210mm, a través del procés
de fotocòpies i finalment la seva digitalització.
L'estructura
1: fragments del dibuix de la costa, fet amb retolador permanent
sobre paper gràfic i ampliat a escala 300% del dibuix base 145 X
200mm , a través del procés de fotocòpies i finalment la seva
digitalització.
Les dues
imatges digitalitzades de cada estructura són doblement reproduïdes
i la seva ordenació com la repetició en quatre parts constitueixen
la forma reticular composta i per tant una sola imatge.
Digitalització
de dues imatges formades a la vegada per diferents intervencions
manuals i mecàniques.
Cada
imatge està formada per tres plans;
El 1r
pla, per la combinació de fragments de dibuixos del contorn
geomòrfic d'una costa inventada.
I el pla
de fons (2n i 3r pla) per fragments d'articles de diaris, triats a
l'atzar.
Reproducció
mecànica (procés per fotocòpies) en diverses escales;
Estructura
1, a escala real; A2 > 420 X600mm.
Estructura
2, el 800% del dibuix "base" 40 X 60mm. No tenen
continuïtat entre ells.
1r pla;
unió de fragments en un nou ordre del contorn geomòrfic d'una costa
que originàriament representava els límits, la separació, la
barrera o la frontera entre la terra (zona habitada) i el mar (i la
zona habitada mes pròxima)
En
l'estructura són patents la interrelació i la “comunicació
aparent” entre els diferents signes; línies, contorns, marques i
evidentment els texts.
Davant la
tendència visual a recórrer la direcció de les línies, o a
completar els texts (dels diaris) que són vists parcialment, ens
serveixen per facilitar el recorregut i la seva lectura, com també
la continuïtat dels diferents plans de l'espai.
Les dues
imatges digitalitzades de cada estructura són doblement reproduïdes
i la seva ordenació com la repetició en quatre parts constitueixen
la forma reticular composta i per tant una sola imatge
_________________________________________________________________________________
ZONA
PÚBLICA 2 -texto en castellano-
Los espacios política y jurídicamente delimitados muchas veces no responden a los espacios reales, sino a limitaciones impuestas por el hombre en el espacio, de manera artificial. En el trabajo que presente, este aspecto se hace evidente en aquello que se refiere a parques o reservas supuestamente naturales. De aquí eso del concepto de apariencia en la idea de mapa cartográfico. Describir aquello que se encuentra dentro de y fuera de los límites de una reserva y que es lo mismo. Es la continuación de aquello que es natural sin o poca intervención de aquello político. Es un tema que se relaciona también con las fronteras políticas de los estados, provincias, regiones y cualquier límite administrativo, que a menudo no han respetado la propia dinámica y necesidades de los grupos sociales, culturales y de las personas.
Los espacios política y jurídicamente delimitados muchas veces no responden a los espacios reales, sino a limitaciones impuestas por el hombre en el espacio, de manera artificial. En el trabajo que presente, este aspecto se hace evidente en aquello que se refiere a parques o reservas supuestamente naturales. De aquí eso del concepto de apariencia en la idea de mapa cartográfico. Describir aquello que se encuentra dentro de y fuera de los límites de una reserva y que es lo mismo. Es la continuación de aquello que es natural sin o poca intervención de aquello político. Es un tema que se relaciona también con las fronteras políticas de los estados, provincias, regiones y cualquier límite administrativo, que a menudo no han respetado la propia dinámica y necesidades de los grupos sociales, culturales y de las personas.
El
trabajo cuestiona la continuidad de los límites geográficos
naturales de la isla, reserva o parque desde una perspectiva de
recepción o mejor dedo de percepción de estos límites a partir de
la información dada por los mapas o cualquier otro tipo de
información desde el "poder".
La
imagen muestra la destrucción de esta continuidad natural de vista
aérea y la presenta en otra dimensión aparentemente más real.
¿Porque
parece que se cuestiona el mapa? En realidad no se cuestiona sino que
se lleva al contexto humano, es decir al de las vivencias de los
individuos y colectivos humanos que viven recluidos dentro de los
límites. Como afecta a nivel de sociedad el hecho de formar parte de
este espacio tan marcado por unas características geográficas tan
evidentes. Como afecta esta línea casi infranqueable a las
experiencias humanas, tanto autóctona como foránea, tanto en los
autóctonos que viven en el exterior de estos límites como en los
foráneos que viven en el interior de los límites.
Las imágenes aparte de romper esta continuidad de la "línea" también intentan romper con la continuidad de la "información" como el hecho de estar recluidos en esta delimitación tan pronunciada y que aísla al sujeto al hecho de acceder a todo aquello que hay más allá. Romper el texto, romper la desinformación ...
¿La distancia, el aislamiento, el exilio virtual?, frontera cultural?, frontera social? ¿Frontera económica? ¡Reserva!
La isla como espacio geográficamente delimitado, cuando se descompone y se coloca en línea (irregular) horizontal, sirve por reticular, dar constancia de la superación del límite, cuando atraviesa el espacio bidimensional del soporte a ambos lados se expande, se extiende mas hacia allá de sus bordes/orilla.
Los texto, palabras o letras, que lleva algún trabajo, pierde continuidad, no tiene principio ni final (dirección imposible). O en otros casos se crea una retícula donde la continuidad es mas amplia y por lo tanto también se pierde esta relación de principio-final.
Las imágenes aparte de romper esta continuidad de la "línea" también intentan romper con la continuidad de la "información" como el hecho de estar recluidos en esta delimitación tan pronunciada y que aísla al sujeto al hecho de acceder a todo aquello que hay más allá. Romper el texto, romper la desinformación ...
¿La distancia, el aislamiento, el exilio virtual?, frontera cultural?, frontera social? ¿Frontera económica? ¡Reserva!
La isla como espacio geográficamente delimitado, cuando se descompone y se coloca en línea (irregular) horizontal, sirve por reticular, dar constancia de la superación del límite, cuando atraviesa el espacio bidimensional del soporte a ambos lados se expande, se extiende mas hacia allá de sus bordes/orilla.
Los texto, palabras o letras, que lleva algún trabajo, pierde continuidad, no tiene principio ni final (dirección imposible). O en otros casos se crea una retícula donde la continuidad es mas amplia y por lo tanto también se pierde esta relación de principio-final.
En la demarcación geográfica del contorno externo de la isla, de la reserva o cualquier topografía delimitada por mapas, no hay un punto de partida y por lo tanto tampoco un final claro. Es un espacio, un plan cerrado con un área limitada.
El trabajo evidentemente no busca este origen (imposible). Sino que es una reflexión sobre la idea de isla, reserva o parque como lugar/sitio posiblemente limitado de salida y de entrada, no solo en movilidad humana-social y cultural entre de otras, sino sobre todo de movilidad "informativa". De apariencia "informativa".
El proyecto consta de imágenes principalmente dibujos originales o reproducidos en diferentes técnicas mecánicas, que son transformados, dibujos, imágenes que en sí mismo pierden su continuidad y crean otro, de otros que su a-continuidad está mas hacia allá de los límites del propio soporte. La propuesta consiste en montar los diferentes soportes siguiendo esta idea de conseguir una nueva continuidad de reflexión. Según el espacio donde se realice la muestra, el montaje seguirá unas pautas de adaptación al espacio.
Características Zona
Pública 2
16A2 42X60
c/u
Aluminio
dibond + impresión b/n papel mate + capa protectora.
Contorno
de una costa como lugar donde la tierra como lugar habitado se une
con el mar y marca la distancia relativa respecto de otros hábitats.
En la
estructura son patentes la interrelación y la "comunicación
aparente" entre los diferentes signos; líneas, contornos y
marcas.
Ante la
tendencia visual a recurrir la dirección de las líneas que son
vistas parcialmente, nos sirven para facilitar el recorrido, como
también la continuidad de los diferentes planos del espacio.
Cada
imagen está formada por tres planos;
El 1º
plano, por la combinación de fragmentos de dibujos del contorno
geomórfico de una costa inventada.
Y el
plano de fondo (2º y 3º plan|llano) por fragmentos de artículos de
diarios, escogidos al azar.
Estructura
de la 1, a escala real; A2 > 420 X600mm.
Estructura
de la 2, el 800% del dibujo "base" 40 X 60 mm. No tienen
continuidad entre ellos.
En la
estructura son patentes la interrelación y la "comunicación
aparente" entre los diferentes signos; líneas, contornos,
marcas y evidentemente los textos.
Ante la
tendencia visual a recurrir la dirección de las líneas, o a
completar los textos (de los diarios) que son vistos parcialmente,
nos sirven para facilitar el recorrido y su lectura, como también la
continuidad de los diferentes planos del espacio.
Las dos
imágenes digitalizadas de cada estructura son doblemente
reproducidas y su ordenación como la repetición en cuatro partos
constituyen la forma reticular compuesta y por lo tanto una sola
imagen
Projecte ZONA PÚBLICA 4. Proyecto ZONA PUBLICA 4. Project PUBLIC ZONE 4. (SALA CAPELLA DE LA MISERICÒRDIA. PALMA – MALLORCA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada